Representación institucional y negociación ritual en la Barcelona de los Austrias : las exequias de Felipe II / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 87-116
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les exèquies de Felip II a Barcelona motivaren tota una sèrie de negociacions entre les diferents institucions que devien participar-hi per establir la disposició de la cerimònia i el lloc que devia ocupar cadascuna d'elles. Les dificultats que es plantejaren reflectiren la problemàtica de la representació del poder a l'entramat polític i institucional de la ciutat. Al present article s'analitzen les negociacions rituals esdevingudes des de l'arribada a la ciutat de la notícia de la mort del rei fins a la celebració de les seves exèquies.

Representación institucional y negociación ritual en la Barcelona de los Áustrias : las exequias de Felipe II / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 23 (2016) , p. 282-283 (Comunicacions. Resums) 
Número monogràfic: Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII.

Las Atarazanas de Barcelona : fábrica de galeras de la Monarquía (1599-1748) / Alfredo Chamorro Esteba
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVIII, núm. 38 (2018) , p. 87-113 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En el present text es fa un apropament a l'estudi de les Reials Drassanes de Barcelona als segles XVII i XVIII. Al llarg d'aquest temps, les Drassanes continuaren la seva activitat constructora de galeres fins al seu tancament definitiu l'any 1746. L'article aborda diversos aspectes importants per al coneixement de la institució: la seva evolució històrica durant aquest període, quina fou la producció de bucs i com es feien, quins materials s'utilitzaven o quin tipus de professionals participaven en la construcció naval. Tots aquests aspectes estigueren condicionats per la situació política, econòmica i social del moment, cosa que pogué facilitar o dificultar l'existència de les Drassanes com a fàbrica de galeres de la monarquia.

Barcelona y el rey : las visitas reales de Fernando el Católico a Felipe V / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfredo


Barcelona : Ediciones La Tempestad, 2017
342 p., 16 làm. : il. ; 24 cm
Reimpressions: febrero de 2018. Bibliografia.
ISBN 9788479481414

L'arribada a Barcelona dels reis de la dinastia Habsburg sempre van ser moments d'especial significació per als seus ciutadans, acostumats a la seva permanent absència. La ciutat es preparava a consciència per a l'ocasió per mostrar-se al sobirà esplendorosament i amb la màxima solemnitat possible. Se celebraven tot tipus de festes, com torneigs i saraus, i es duien a terme grans cerimònies. En aquest contacte entre el rei i els barcelonins van entrar en joc diferents tradicions cerimonials: per una banda, les pròpies de les institucions catalanes com el Consell de Cent i la Generalitat i, per altra banda, la pròpia de la monarquia. En aquest punt esdevenia imprescindible la voluntat de negociació de les parts implicades, tot això condicionat pel context polític de cada moment. Aquest llibre aporta una nova visió de la integració de Barcelona i Catalunya a la monarquia dels Habsburg, des del punt de vista de la presència física del rei a la ciutat. (Editorial).

La Entrada del virrey en las capitales peninsulares de la Corona de Aragón / Alfredo Chamorro
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 51-75 (Dossier) 
Resums en català, castellà i anglès.

En el present treball he fet un estudi de les entrades virregnals a les capitals peninsulars de la Corona d'Aragó, és a dir, València, Saragossa i Barcelona. Mitjançant un exercici d'història comparada, he tractat de palesar les diferències i semblances existents entre aquestes ciutats en la recepció del virrei, alter ego del sobirà. No obstant això, cal destacar que les particularitats de l'entrada virregnal depenien del marc jurídic en què es conformà la institució del virrei o lloctinent en cadascun dels regnes. Per aquest motiu, tot i la seva estructura similar al model cerimonial de l'entrada reial, tant a Catalunya com a l'Aragó i València, les lleis pròpies de la terra desenvoluparen uns rituals que caracteritzaren l'ingrés del virrei en aquestes capitals. Així, com en altres aspectes, el marc constitucional modelà les relacions entre la monarquia dels Àustries i els regnes aragonesos.

Barcelona, porta d'entrada i sortida de la Península : hostes reials a la ciutat als segles XVI i XVII / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 21 (2014) , p. 215-226
Número monogràfic: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813. Notes a peu de pàgina.

Les relacions entre Barcelona i la monarquia mitjançant les entrades reials / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXIX, núm. 29 (2009) , p. 427-437 (Resums de treballs d'investigació. Diploma d'estudis avançats DEA) 
Treball de Diploma d'Estudis Avançats, dirigit pel professor Joan Lluís Palos i llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 29 d'octubre del 2008.

Ceremonial monárquico y rituales cívicos : las visitas reales a Barcelona desde el siglo XV hasta el XVII [Fitxer informàtic] / Alfredo Chamorro Esteban ; [director: Juan Luis Palos Peñarroya]
Chamorro Esteban, Alfredo


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014

1 recurs electrònic

El retorn del rei a Barcelona era un esdeveniment de gran transcendència per als seus habitants, acostumats ja, des de mitjan segle XV, a no comptar amb la presència del seu senyor natural al Principat. Aquesta tendència, molt acusada durant el regnat d'Alfonso el Magnànim, va continuar durant el del seu nebot Fernando el Catòlic i, més àdhuc, al llarg de les dues centúries següents. I és que els membres de la dinastia Habsburg en explicades ocasions van visitar la ciutat comtal i quan ho van fer va ser, després de pujar al tron, per l'obligació que tenien de venir a jures els privilegis i constitucions de Catalunya i Barcelona. Així, a pesar que Carlos V va visitar freqüentment el Principat, amb prou feines ho van fer els seus successors fins a arribar, fins i tot de no fer-ho, com va ocórrer amb Carlos II durant el seu govern. El present treball és, doncs, un estudi de la presència real a Barcelona durant el període dels Àustrias, encara que es remunta al regnat dels Reis Catòlics, concretament a la primera visita de Fernando com a rei de la Corona d'Aragó. Aquesta recerca ve derivada de la duta a terme per a l'obtenció del Diploma d'Estudis Avançats i que va servir d'una primera aproximació al tema, basant-se especialment en la cerimònia de l'entrada real. Aquesta se celebrava en la majoria de capitals europees la primera vegada que un rei entrava en elles. Significava la presa de possessió de la ciutat per part del sobirà i el seu compromís, sota jurament, a respectar els privilegis de cada ciutat. Barcelona també va celebrar entrades reals en les quals es renovaven els vincles de vassallatge entre el comte de Barcelona i rei de la Corona d'Aragó i els barcelonins.